Pandoro: el meu dolç nadalenc preferit / Pandoro: mi dulce navideño favorito

Versión en castellano aquí

Si l’any passat va ser el torn del Panettone, aquest any tocava fer el Pandoro si o si. Cada vegada el trobem a més botigues però, per a qui encara no el conegui, es tracta d’un dolç nadalenc italià originari de Verona, que pot semblar soso perquè no du cap fruita ni res però jo el prefereixo mil vegades al Panettone.

Es fa amb un motllo específic que a Itàlia trobareu molt fàcilment però, si no teniu la sort d’anar-hi, el podeu comprar a Maria Lunarillos o Amazon. Hi ha qui el fa en un motllo tipus flamera, no és mala idea per provar-lo però us agradarà tant que acabareu comprant el motllo original.

No és una recepta fàcil, tampoc molt difícil. El que és imprescindible és seguir totes les passes, planificar-se bé amb els temps de llevat i tenir paciència.

Notes

• Quan dic a temperatura ambient em refereixo a 22ºC – 24ºC. Per assegurar-me que està a aquesta temperatura jo ho poso al costat del radiador.
• Aquestes quantitats són per un motllo de Pandoro de 21cm. de diàmetre x 15 cm. d’alçada, una capacitat de 750 grs.

Ingredients (aquí us poso els que necessitareu per a tot el procés però després els especifico per a cada pas)

• 19,5 grs. de llevat fresc
• 3 ous M + 1 rovell
• 73 grs. d’aigua mineral
• 360 grs. de farina de força
• 120 grs. de sucre
• 10 grs. de sucre avainillat
• 130 grs. de mantega a temperatura ambient
• 1 culleradeta de sal
• Sucre glaç per espolsar

Els millors arancini del món / Los mejores arancini del mundo (Catania - Sicilia)

Si algún dia desapareixés de ben segur que em trobarieu a Itàlia; el que no tinc clar és si seria a la Toscana o a Sicilia.


En aquest cas us vull parlar de Sicilia, concretament d'un menjar típic d'allà (tot i que ara ja es pot menjar a molts altres llocs del país) i que segur que molts de vosaltres ja haureu probat: els arancini. Es tracta d'unes boles d'arròs arrebossades i farcides, originàriament, de ragú de carn, pèsols i molt formatge. Ara n'hi ha de molts més gustos (d'espinacs, de pernil, de bolets, d'esberginia, ...). Un bon arancino, en mossegar-lo, ha de fer aquells fils de formatge típics d'una bona pizza. De fet, a aquests fils de formatge li diuen "telefono"; si un arancini no fa "teléfono" és que no està ben fet.

Fa uns anys, en unes fantàstiques vacances a Sicilia, estàvem a Catania i, a l'hora de sopar, vem començar a veure un munt de gent amb paquetets com de pastisseria i tots eren del mateix lloc. Seguint els paquetets vem arribar a l'Etoile d'Or, una pasticceria/rosticceria on vem menjar els ARANCINI en majúscules; boníssims!!! Si aneu a Catania, no us els perdeu (encara que hagueu de fer una mica de cua)!

L'Etoile d'Or
Beato Cardinale Giuseppe Benedetto Dusmet, 7 (Catania)

Racons de Catania / Rincones de Catania

Si algún día desapareciera, seguro que me encontraríais en Italia; lo que no tengo claro es si sería en la Toscana o en Sicilia.

En este caso quiero hablaros de Sicilia, concretamente de una comida típica de allí (aunque ahora lo puedes encontrar en muchos otros lugares del país) y que seguro que muchos de vosotros ya habréis probado: los arancini. Se trata de unas bolas de arroz rebozadas y rellenas, originariamente, de ragú de carne, guisantes y mucho queso. Ahora los hay de muchos más sabores( espinacas, jamón, setas, berenjena...). Un buen arancino, al morderlo, tiene que hacer esos hilos de queso típicos de una buena pizza. De hecho, a estas hilos les llaman "telefono"; si un arancino no hace "telefono" es que no está bien hecho.

Hace unos años, en unas fantásticas vacaciones en Sicilia, estábamos en Catania y, a la hora de cenar, comenzamos a ver a un montón de gente con paquetes como de pastelería y todos eran del mismo sitio. Siguiendo los paquetes llegamos a Etoile d'Or, una pasticceria/rosticceria donde comimos los ARANCINI en mayúsculas; ¡¡¡buenísimos!!! Si vais Catania, ¡no os los perdáis (aunque tengáis que hacer un poco de cola)!

L'Etoile d'Or
Beato Cardinale Giuseppe Benedetto Dusmet, 7 (Catania)